"Inventen malalties per a comercialitzar fàrmacs"

Mariano Pérez Álvarez, psicòleg clínic

Tinc 55 anys. Vaig néixer a Oviedo, on sóc catedràtic i professor de Psicologia de la Personalitat, Avaluació i Tractaments a la universitat. Solter i sense fills. M'interessen les polítiques amb alta sensibilitat social. Sóc ateu, però partidari del catolicisme civil.

Ima Sanchís. "La Contra". La Vanguardia, 29/11/2007

Potser ens costi fer-nos càrrec de nosaltres mateixos. Sí, és més còmode atribuir el nostre malestar a qüestions genètiques. Hi ha un estudi importantíssim de l'OMS que demostra que els trastorns psicòtics se superen en un 63% en els països en vies de desenvolupament i, no obstant això, en el Primer Món només en un 37%.

Sorprenent. ... I paradoxal. El problema és que aquí tractem els trastorns psicòtics, l'esquizofrènia per exemple, com malalties de base biològica únicament remeiables mitjançant la medicació, i no està gens clar que l'esquizofrènia tingui una causa biològica establerta. Però el que sí està clar és que els trastorns psicòtics estan relacionats amb les circumstàncies de la vida.

Aquí, si tens un brot psicòtic, et porten directe a urgències i t'ingressen. Així és, i treballen els símptomes d'acord amb el fàrmac: si segueixes sentint veus, et donen un fàrmac més fort. És important saber que la medicació antipsicòtica és, en el millor dels casos, simptomàtica, no actua en la suposada causa orgànica.

Què fan en el Tercer Món? Com no tenen els nostres mitjans, la gent amb aquests símptomes no és segregada de la comunitat, no passa a ser un malalt que entra en una carrera psiquiàtrica d'hospitals, urgències..., i es recupera abans que qui és atès en el millor centre de Londres.

Però l'esquizofrènia no és una malaltia crònica? Ja veu que en el Tercer Món hi ha una alta remissió. Caldria matisar, però la pròpia medicalització d'un fenomen pot convertir el fenomen en malaltia.