Com fer cooperació

El Fons Menorquí de Cooperació analitza la tasca de les ONG a les X Jornades de Cooperació clebrades a l'Illa

Sota el lema "per canviar el Sud hem de canviar el Nord", el Fons Menorquí de Cooperació ha orga­nitzat les seves jornades, que enguany ja han arribat a la desena edició. En aquesta ocasió s'ha treba­llat, sobretot, la comunicació des de les ONG i la imatge que donen del Sud, derivada de les seves comuni­cacions.

Es carrer de Menorca: setmanari insular, n. 77, 5/10/2007
Gemma Casabó

Les jornades s'han organitzat en tres dies. El primer es va tractar "La sensibilització com a eina de coope­ració", la segona "La solidaritat i els mitjans de comunicació" i la tercera "Reflexions sobre la sensibilització a Menorca". En totes elles, la comuni­cació de les necessitats de les socie­tats sense desenvolupar o en vies de desenvolupament, i les activitats de les organitzacions no governamentals ha estat essencial. Prendre consciència del què es comunica, dels efectes que provoca al públic, i analitzar si el resultat obtingut és l'esperat o no. Aquest punt s'ha tractat en profunditat en l'última jornada de les xerrades del Fons. "Moltes vegades el missatge de cul­tura de solidaritat s'acaba conver­tint en un missatge de consum de solidaritat", explica la gerent del Fons, Margarita Benejam. "Compra aquest producte i els teus doblers aniran a un projecte de desenvolu­pament al Sud o utilitza la nostra targeta quan paguis i un tant per cent anirà a la ONG. Estem denun­ciant i treballant perquè el funcio­nament del Nord no creï més pro­blemes al Sud amb els mateixos mecanismes que els han creat, com per exemple el consum". Això és, segons Benejam, "totalment contrari al nostre objectiu i desvirtualit­za la feina que fan les ONG".

Per tal que no es produeixi aquest efecte, abans de fer campan­yes de comunicació cal analitzar bé amb quin objectiu es fan: recaptar doblers o denunciar injustícies. En qualsevol dels casos, el paper del màrqueting i la publicitat és essen­cial. Per portar el concepte a la pràctica, les membres del Fons van aprofitar la jornada del dissabte matí per analitzar diversos fulletons de campanyes d'ONG. El públic les va analitzar i va constatar com les campanyes que destaquen només els aspectes negatius del Sud pro­voquen una reacció contrària a l'es­perada. Al ciutadà no li agrada veure misèries, sentir-se culpable o responsable del que passa. A més, si se li demanen doblers, en molts casos se sent "comprat". En canvi, les campanyes que plantegen el problema ressaltant aspectes posi­tius i que animen per un canvi d'ac­titud al receptor tenen una lectura molt més positiva. "Aquest anunci proposa un joc de paraules que fa reflexionar sobre el fet que en aquests països encara que potser siguin pobres, són rics en valors", deia un membre del públic. "Es denuncia una injustícia des de la realitat i es demana un canvi d'acti­tud des d'una perspectiva positiva. En aquest cas, jo crec que la reacció del receptor és positiva, en canvi, en els que destaquen elements negatius, el receptor sent rebuig".

De fet, les campanyes que poden tirar endavant les mateixes associacions són una manera de donar a conèixer la seva feina. Però que els mitjans de comunicació parlin de les activitats, els projectes que es duen a terme o els objectius que s'assoleixen n'és una altra de ben diferent.

A banda de discutir sobre com fer campanyes i amb quins objec­tius, la cinquantena de persones que participaven a les jornades, representants de les diverses ONG de l'illa i les administracions, han analitzat com i quan apareixen als mitjans de comunicació i els mèto­des per aconseguir més presència.

Durant la conferència de diven­dres impartida per Marc Pérez, expert en comunicació, va quedar clar que les ONG de l'illa no saben per on agafar els mitjans. Va quedar damunt la taula que no es coneixen els mètodes per aconseguir més presència ni s'entén perquè se surt quan se surt, i perquè no se surt quan no se surt. Després de la ponència de Pérez, però, alguns aspectes van quedar molt més clars. El conferenciant va exposar com es treballa en un mitjà de comunicació, arribant a la conclu­sió que "al periodista li heu de faci­litar la feina. I no li heu de vendre motos, no tot val, perquè si se sent decebut probablement aquella per­sona, no tornarà", assenyala Pérez. Un dels aspectes que més va captar l'atenció de l'auditori i la sorpresa, va ser la necessitat de mantenir un contacte personal i directe amb els periodistes dels mitjans. Per Pérez "els periodistes no han de fer por. Heu d'aconseguir conèixer-los. Ja sé que a Menorca marxen molt sovint, però no ho teniu tan difícil, en el fons no n'hi ha tants". Segons Pérez "quan envieu una nota de premsa heu de tenir present que a un mitjà de comunicació, probablement els arriben uns 200 correus electrònics cada dia. Si quan l'obren no es tro­ben un titular interessant aniran pel següent". I afegeix: "Si volem comunicar una acció molt puntual a un país determinat perquè a nosaltres ens sembla important hem de pensar molt bé com l'expli­quem. Perquè és important per a nosaltres, perquè ens hi dediquem, però el periodista, probablement, no sap de què li parles". Esperant les conclusions de les valoracions de les Jornades que van fer els assis­tents, l'organització del Fons es va mostrar satisfeta. Entre els partici­pants se sentien frases com "enguany ha sortit especialment molt bé". "L'organització estava molt ben feta i el contingut ha estat interessant". Les jornades es van culminar amb un dinar a l'alberg juvenil de Sa Vinyeta de Ciutadella, el lloc on es va celebrar la conferèn­cia de dissabte.