Peter Sloterdijk, filòsof
"Com a animals, hem fracassat" Tinc 60 anys. Vaig néixer i visc en Karlsruhe (Alemanya). Sóc filòsof. Sóc rector de la Universitat de Creació de Karlsruhe. Tinc una filla de 14 anys. Política? Vam migrar de la cova a la ciutat, i seguim migrant. Déu? Està gelós de nosaltres perquè no li fem cas.
Som grans inversors en infelicitat... Som els acurats intèrprets d'una comèdia, la comèdia de la necessitat: no parem d'inventar problemes.
Per què som així? Perquè provenim de Necessitània, continent en què tot era necessitat, i hem evolucionat cap a Possibilitània, aquest continent en què tot és possibilitat. I haver de caminar sempre triant… és molt torturador!
Em passa amb la carta dels restaurants. La primera vegada que vaig anar a Amèrica em van donar a triar entre dotze salses, i gairebé ploro, desesperat! Per primera vegada en la història de la humanitat hi ha enyorances de Necessitània!
Amb el que ens ha costat fugir d'allí... Aquest continent, tan curull de possibilitats, ens resulta alhora tan incontrolable…
Però encara queden illes de necessitat, i allà acudeixen els cooperantes de les ONG… Que han de triar entre quedar-se a Necessitània o portar-se als seus habitants a Possibilitània, aquest continent en què ens compliquem la vida amb llistes de possibilitats que t'obliguen a sentir desitjos que abans no coneixies.
Possibilitània és també Desitjolàndia, així. És un continent en el qual, per a ser lliure, cal aprendre a desitjar i triar bé.
"Com a animals, hem fracassat" Tinc 60 anys. Vaig néixer i visc en Karlsruhe (Alemanya). Sóc filòsof. Sóc rector de la Universitat de Creació de Karlsruhe. Tinc una filla de 14 anys. Política? Vam migrar de la cova a la ciutat, i seguim migrant. Déu? Està gelós de nosaltres perquè no li fem cas.
Víctor-M. Amela. "La Contra". La Vanguardia, 22/11/2007
Som grans inversors en infelicitat... Som els acurats intèrprets d'una comèdia, la comèdia de la necessitat: no parem d'inventar problemes.
Per què som així? Perquè provenim de Necessitània, continent en què tot era necessitat, i hem evolucionat cap a Possibilitània, aquest continent en què tot és possibilitat. I haver de caminar sempre triant… és molt torturador!
Em passa amb la carta dels restaurants. La primera vegada que vaig anar a Amèrica em van donar a triar entre dotze salses, i gairebé ploro, desesperat! Per primera vegada en la història de la humanitat hi ha enyorances de Necessitània!
Amb el que ens ha costat fugir d'allí... Aquest continent, tan curull de possibilitats, ens resulta alhora tan incontrolable…
Però encara queden illes de necessitat, i allà acudeixen els cooperantes de les ONG… Que han de triar entre quedar-se a Necessitània o portar-se als seus habitants a Possibilitània, aquest continent en què ens compliquem la vida amb llistes de possibilitats que t'obliguen a sentir desitjos que abans no coneixies.
Possibilitània és també Desitjolàndia, així. És un continent en el qual, per a ser lliure, cal aprendre a desitjar i triar bé.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada