30 de novembre 2007
Publicat per
Una Illa pel Món
a
11:57
0
comentaris
Etiquetes de comentaris: Poble Sahrauí
Etiquetes de comentaris: Poble Sahrauí
La ‘Associació Amics del Poble Saharaui’ celebra avui en És Mercadal el seu 20 aniversari
Fa ara dues dècades, un grup de menorquins i mallorquins fortament sensibilitzats amb la causa sahrauí van decidir anar-se'n als camps de refugiats per a poder veure amb els seus propis ulls la situació que la gent d'allí pateix.
Aquesta experiència va produir un gran impacte en ells, un impacte que es va materialitzar en el grup d'ajuda Associació d’Amics del Poble Saharaui que avui [...] celebra el seu 20è aniversari, commemorant tots aquests anys d'ajuda totalment desinteressada a un poble que porta tant temps sent considerat com una ovella negra per a la comunitat internacional en general i per a Espanya i el Marroc en particular.
Aquesta experiència va produir un gran impacte en ells, un impacte que es va materialitzar en el grup d'ajuda Associació d’Amics del Poble Saharaui que avui [...] celebra el seu 20è aniversari, commemorant tots aquests anys d'ajuda totalment desinteressada a un poble que porta tant temps sent considerat com una ovella negra per a la comunitat internacional en general i per a Espanya i el Marroc en particular.
Mariano Pérez Álvarez, psicòleg clínic
Tinc 55 anys. Vaig néixer a Oviedo, on sóc catedràtic i professor de Psicologia de la Personalitat, Avaluació i Tractaments a la universitat. Solter i sense fills. M'interessen les polítiques amb alta sensibilitat social. Sóc ateu, però partidari del catolicisme civil.
Potser ens costi fer-nos càrrec de nosaltres mateixos. Sí, és més còmode atribuir el nostre malestar a qüestions genètiques. Hi ha un estudi importantíssim de l'OMS que demostra que els trastorns psicòtics se superen en un 63% en els països en vies de desenvolupament i, no obstant això, en el Primer Món només en un 37%.
Sorprenent. ... I paradoxal. El problema és que aquí tractem els trastorns psicòtics, l'esquizofrènia per exemple, com malalties de base biològica únicament remeiables mitjançant la medicació, i no està gens clar que l'esquizofrènia tingui una causa biològica establerta. Però el que sí està clar és que els trastorns psicòtics estan relacionats amb les circumstàncies de la vida.
Aquí, si tens un brot psicòtic, et porten directe a urgències i t'ingressen. Així és, i treballen els símptomes d'acord amb el fàrmac: si segueixes sentint veus, et donen un fàrmac més fort. És important saber que la medicació antipsicòtica és, en el millor dels casos, simptomàtica, no actua en la suposada causa orgànica.
Què fan en el Tercer Món? Com no tenen els nostres mitjans, la gent amb aquests símptomes no és segregada de la comunitat, no passa a ser un malalt que entra en una carrera psiquiàtrica d'hospitals, urgències..., i es recupera abans que qui és atès en el millor centre de Londres.
Però l'esquizofrènia no és una malaltia crònica? Ja veu que en el Tercer Món hi ha una alta remissió. Caldria matisar, però la pròpia medicalització d'un fenomen pot convertir el fenomen en malaltia.
Tinc 55 anys. Vaig néixer a Oviedo, on sóc catedràtic i professor de Psicologia de la Personalitat, Avaluació i Tractaments a la universitat. Solter i sense fills. M'interessen les polítiques amb alta sensibilitat social. Sóc ateu, però partidari del catolicisme civil.
Ima Sanchís. "La Contra". La Vanguardia, 29/11/2007
Potser ens costi fer-nos càrrec de nosaltres mateixos. Sí, és més còmode atribuir el nostre malestar a qüestions genètiques. Hi ha un estudi importantíssim de l'OMS que demostra que els trastorns psicòtics se superen en un 63% en els països en vies de desenvolupament i, no obstant això, en el Primer Món només en un 37%.
Sorprenent. ... I paradoxal. El problema és que aquí tractem els trastorns psicòtics, l'esquizofrènia per exemple, com malalties de base biològica únicament remeiables mitjançant la medicació, i no està gens clar que l'esquizofrènia tingui una causa biològica establerta. Però el que sí està clar és que els trastorns psicòtics estan relacionats amb les circumstàncies de la vida.
Aquí, si tens un brot psicòtic, et porten directe a urgències i t'ingressen. Així és, i treballen els símptomes d'acord amb el fàrmac: si segueixes sentint veus, et donen un fàrmac més fort. És important saber que la medicació antipsicòtica és, en el millor dels casos, simptomàtica, no actua en la suposada causa orgànica.
Què fan en el Tercer Món? Com no tenen els nostres mitjans, la gent amb aquests símptomes no és segregada de la comunitat, no passa a ser un malalt que entra en una carrera psiquiàtrica d'hospitals, urgències..., i es recupera abans que qui és atès en el millor centre de Londres.
Però l'esquizofrènia no és una malaltia crònica? Ja veu que en el Tercer Món hi ha una alta remissió. Caldria matisar, però la pròpia medicalització d'un fenomen pot convertir el fenomen en malaltia.
29 de novembre 2007
Publicat per
Una Illa pel Món
a
8:54
0
comentaris
Etiquetes de comentaris: Contes
Etiquetes de comentaris: Contes
Un conte alemany
En una vila de la vora del Rin hi havia un jutge que no tenia gaire bona fama. Li retreien, sobretot -en veu baixa, això sí- que no aplicava la llei a tothom de manera igual. D'acord amb les seves sentències, per als rics i els poderosos, les persones que gaudien d'una bona situació i d'influència, la llei era amable i benigna, flexible i gairebé amorosa -com una mare. En canvi, per als pobres i humils, els desvalguts desproveïts d'influència, la mateixa llei, aplicada per aquell jutge, era una llei dura, rigurosa, inflexible, aspra, d'una severitat extrema. No es podia pas dir, en el cas d'aquell magistral, que la justícia portés una bena als ulls i que no fes diferències.
Una vegada, el jutge va anar a veure un sabater que tenia l'obrador a la baixada del pont de pedra i li va encarregar un parell de sabates. Era un sabater que es deia Hans Sacs i que era molt ben considerat per la seva traça i el seu ofici i, doncs, per la qualitat de les sabates que sortien del seu obrador. Hans Sacs va prendre les mides del peu del jutge i li va dir que si volia podia passar al cap de vuit o deu dies ja li tindria les sabates acabades.
I al cap de deu dies, el senyor jutge va tornar a l'obrador de Hans Sacs, el qual li va donar les dues sabates que li havia fet. I quin parell de sabates! Dues sabates ben fetes de debò, dues esplèndides peces d'artesania, gairebé dues obres d'art. Ara: l'una era, molt diferent a l'altra. La sabata del peu dret era una sabata plana, rossa, de pell de vedell, amb un sivella de plata, i l'altra, la del peu esquerre, era una mitja canya, negre, que es cordava amb un llaç de seda.
El jutge es mirava aquell parell de sabates i no se'n sabia avenir. No havia vist mai un cas semblant. Quan un sabater fa un parell de sabates, la del peu esquerre sempre és igual que la del peu dret.
- Escolteu, mestre Sacs! Com és que les dues sabates no són iguals? Què us voleu riure de mi o què?
- Senyor jutge, no us ha pas d'estranyar, això! He fet amb les sabates talment com vós feu amb les vostres sentències: en casos semblants apliqueu la llei als uns d'una manera i als altres d'una altra.
Una vegada, el jutge va anar a veure un sabater que tenia l'obrador a la baixada del pont de pedra i li va encarregar un parell de sabates. Era un sabater que es deia Hans Sacs i que era molt ben considerat per la seva traça i el seu ofici i, doncs, per la qualitat de les sabates que sortien del seu obrador. Hans Sacs va prendre les mides del peu del jutge i li va dir que si volia podia passar al cap de vuit o deu dies ja li tindria les sabates acabades.
No es podia dir que la justícia portés una bena als ulls i que no fes diferències
I al cap de deu dies, el senyor jutge va tornar a l'obrador de Hans Sacs, el qual li va donar les dues sabates que li havia fet. I quin parell de sabates! Dues sabates ben fetes de debò, dues esplèndides peces d'artesania, gairebé dues obres d'art. Ara: l'una era, molt diferent a l'altra. La sabata del peu dret era una sabata plana, rossa, de pell de vedell, amb un sivella de plata, i l'altra, la del peu esquerre, era una mitja canya, negre, que es cordava amb un llaç de seda.
El jutge es mirava aquell parell de sabates i no se'n sabia avenir. No havia vist mai un cas semblant. Quan un sabater fa un parell de sabates, la del peu esquerre sempre és igual que la del peu dret.
- Escolteu, mestre Sacs! Com és que les dues sabates no són iguals? Què us voleu riure de mi o què?
- Senyor jutge, no us ha pas d'estranyar, això! He fet amb les sabates talment com vós feu amb les vostres sentències: en casos semblants apliqueu la llei als uns d'una manera i als altres d'una altra.
26 de novembre 2007
Publicat per
Jutipiris
a
13:07
0
comentaris
Etiquetes de comentaris: Comerç Just
Etiquetes de comentaris: Comerç Just
S'Altra Senalla ofereix la possibilitat de realitzar lots personalitzats i originals
"La millor selecció per a un Nadal més solidari" és el lema que Comerç Just llança per a la campanya de les pròximes festivitats amb un objectiu clar i concís: conscienciar i sensibilitzar la gent de la importància de consumir productes solidaris, promocionar el consum responsable i possibilitar salaris dignes per a treballadors del Tercer Món.
Aquesta darrera intenció és una de les cinc regles del joc per les quals lluita Comerç Just, que es complementa amb la no explotació laboral infantil, la igualtat entre homes i dones, el respecte pel medi ambient i la promoció de projectes socials i comunitaris. S'intenta així evitar les grans diferències entre el preu que paguen per un producte els consumidors del primer món i els diners que es paga als seus productors en el Tercer Món, a més d'evitar l'explotació dels treballadors. Açò contribueix a compensar els efectes de l'obsessió consumista pel preu més barat i, a més a més, evitar un progressiu deteriorament de la qualitat i durabilitat dels productes, l'explotació dels productors i el deteriorament ambiental.
Si la intenció és col·laborar amb els països en vies de desenvolupament, aquest Nadal poden ser un bon començament i una òptima opció.
Comerç Just suggereix, mitjançant l'alternativa comercial de S'Altra Senalla, lots completament originals i innovadors, encara que amb un aspecte íntegrament solidari. Una caixeta de massapà realitzada a partir d'ametles de Balears acompanyat amb sucre procedent des les Illes Maurici, torró de xocolata amb arròs procedent de la República Dominicana, torró dur i blan, un bòtil de vi cabernet sauvignon procedent de Xile, bombons, xocolata en pols Africao procedent de Ghana, en concret de la cooperativa Kuapa Kooko, cafè de Nicaragua procedent del nord de la regió, el cultiu de la qual és cent per cent natural sense modificació genètica, o cafè de Chiapas, un producte completament biològic, podrien ser l'opció per a un lot exclusiu. A més a més, Comerç Just ofereix la possibilitat de personalitzar l'obsequi des dels productes escollits fins a l'envàs desitjat. Açò sí, tot per a un consum responsable.
L'actual responsable de Comerç Just a Menorca, Begoña Tomás, indica que el consumidor no es dóna compte del potencial que té, ja que "per a fer sostenible el comerç del sud, s'ha de ser justos al nord".
Tomàs destaca que, a més a més d'ajudar al Tercer Món, els productes permeten traslladar la ment en el temps i recordar sabors que, degut a la producció tecnològica i massiva, s'han reduït les seves propietats i finalment, s'han perdut el sabor original. "Recuperar-los és possible degustant productes de Comerç Just".
Després de l'èxit aconseguit l'any passat amb la promoció de torrons artesans de l'illa realitzats a partir de productes solidaris, aquest any Comerç Just torna a apostar per aquesta iniciativa augmentant les possiblitats des de la compra.
Els pastissers Lluís Febrer i Llorenç Moll seran els encarregats de la mà artesana i, el sucre de les Illes Maurici serà el producte solidari. Aquest aliment procedeix de Craft Aid Mauritius, una producció fundada el 1982 que compte amb 125 empleats, el 40 per cent dels quals són discapacitats físics o psíquics i, l'objectiu de la qual és col·laborar amb la reinserció laboral i social d'aquestes persones. Així, a partir de la fusió Menorca-Illes Maurici, va néixer el torró de la reina de Lluís Febrer al preu de 4,10 euros i el torró de "yema" de Llorenç Moll a 5,50 euros.
M.P. Menorca: diario insular, 23/11/2007
Aquesta darrera intenció és una de les cinc regles del joc per les quals lluita Comerç Just, que es complementa amb la no explotació laboral infantil, la igualtat entre homes i dones, el respecte pel medi ambient i la promoció de projectes socials i comunitaris. S'intenta així evitar les grans diferències entre el preu que paguen per un producte els consumidors del primer món i els diners que es paga als seus productors en el Tercer Món, a més d'evitar l'explotació dels treballadors. Açò contribueix a compensar els efectes de l'obsessió consumista pel preu més barat i, a més a més, evitar un progressiu deteriorament de la qualitat i durabilitat dels productes, l'explotació dels productors i el deteriorament ambiental.
Si la intenció és col·laborar amb els països en vies de desenvolupament, aquest Nadal poden ser un bon començament i una òptima opció.
Torrons procedents de la República Dominicana, cafès de Nicaragua, vins de Xile, massapans i bombons són algunes de les opcions per a degustar aquest Nadal
Comerç Just suggereix, mitjançant l'alternativa comercial de S'Altra Senalla, lots completament originals i innovadors, encara que amb un aspecte íntegrament solidari. Una caixeta de massapà realitzada a partir d'ametles de Balears acompanyat amb sucre procedent des les Illes Maurici, torró de xocolata amb arròs procedent de la República Dominicana, torró dur i blan, un bòtil de vi cabernet sauvignon procedent de Xile, bombons, xocolata en pols Africao procedent de Ghana, en concret de la cooperativa Kuapa Kooko, cafè de Nicaragua procedent del nord de la regió, el cultiu de la qual és cent per cent natural sense modificació genètica, o cafè de Chiapas, un producte completament biològic, podrien ser l'opció per a un lot exclusiu. A més a més, Comerç Just ofereix la possibilitat de personalitzar l'obsequi des dels productes escollits fins a l'envàs desitjat. Açò sí, tot per a un consum responsable.
Comerç Just ofereix productes nadalencs amb la intenció d'aconseguir un consum responsable
L'actual responsable de Comerç Just a Menorca, Begoña Tomás, indica que el consumidor no es dóna compte del potencial que té, ja que "per a fer sostenible el comerç del sud, s'ha de ser justos al nord".
Tomàs destaca que, a més a més d'ajudar al Tercer Món, els productes permeten traslladar la ment en el temps i recordar sabors que, degut a la producció tecnològica i massiva, s'han reduït les seves propietats i finalment, s'han perdut el sabor original. "Recuperar-los és possible degustant productes de Comerç Just".
Torrons illencs solidaris
Després de l'èxit aconseguit l'any passat amb la promoció de torrons artesans de l'illa realitzats a partir de productes solidaris, aquest any Comerç Just torna a apostar per aquesta iniciativa augmentant les possiblitats des de la compra.
Els pastissers Lluís Febrer i Llorenç Moll seran els encarregats de la mà artesana i, el sucre de les Illes Maurici serà el producte solidari. Aquest aliment procedeix de Craft Aid Mauritius, una producció fundada el 1982 que compte amb 125 empleats, el 40 per cent dels quals són discapacitats físics o psíquics i, l'objectiu de la qual és col·laborar amb la reinserció laboral i social d'aquestes persones. Així, a partir de la fusió Menorca-Illes Maurici, va néixer el torró de la reina de Lluís Febrer al preu de 4,10 euros i el torró de "yema" de Llorenç Moll a 5,50 euros.
Ressalten l'honestedat, la transparència, el voluntariat i la solidaritat com els valors que es promouen des de les seves pròpies accions
Els representants de 18 organitzacions no governamentals que operen a Menorca es van reunir ahir capvespre a la seu del Fons Menorquí de Cooperació, per a redactar un comunicat conjunt, en el qual reivindiquen "la trajectòria molt positiva de les ONG existents a l'illa, que realitzen un treball de gran importància en l'àmbit de la cooperació". La nota informativa d'aquest col·lectiu ha vingut motivada per les "últimes notícies sobre els escàndols que han destapat algunes ONG com Intervida, Anesvad, Arca de Zoé i Global Infantil".
G.Q. Menorca: diario insular, 23/11/2007
En aquest sentit, les organitzacions no governamentals menorquines recorden que "fa més soroll un arbre que cau que cent d'ells que desitgen créixer" i, sense restar importància als fets esdevinguts, "que la justícia està examinant", volen destacar el fet que "els casos d'aquestes autodenominades ONG són l'excepció i no la norma en el panorama de la cooperació".
Els representants de les organitzacions reunits a Ferreries van recalcar que "les ONG tenen una funció social molt important, perquè són part de la xarxa social ciutadana que impulsen accions transformadores i aglutinen a moltes persones". En aquest sentit, el comunicat es refereix "als valors que es promouen des de la posada en pràctica d'aquestes accions", com són "l'honestedat, la transparència, el voluntariat i la solidaritat", entre altres.
La nota informativa de les organitzacions recorda també que "existeixen organismes com la Coordinadora estatal de les ONG, que vetlen pel bon funcionament de les mateixes i per a garantir els criteris de professionalitat i de transparència". I en el cas de Menorca, el Fons Menorquí de Cooperació vetla per la bona gestió dels projectes que finança en el sud, a través de les ONG de l'illa, la qual cosa suposa una garantia més de la transparència en les accions solidàries que es duen terme amb recursos procedents de Menorca".
Per tot açò, les organitzacions signants del manifest -Associació d'Amics i Amigues del Poble Saharauí, Amics de Binde, Apotecaris Solidaris, Associació Entrepobles, Caritas Diocesana, Comitè de Solidaritat amb els Pobles d'Amèrica, Delwende al Servei de la Vida, Fundació Odontològica Solidària, Fundació Proideba, Fundació Vicente Ferrer, Feijâo com Arros, Jimpa, Mans Unides, Moviment de Renovació Pedagògica de Menorca, Menorca Solidària, Secretariat Diocesà de Missions, STEI-i i Veterinaris sense Fronteres- reivindiquen el paper de les ONG, basat en el seu treball voluntari i eficaç.
23 de novembre 2007
Publicat per
Jutipiris
a
14:40
0
comentaris
Etiquetes de comentaris: Sobre la solidaritat
Etiquetes de comentaris: Sobre la solidaritat
Peter Sloterdijk, filòsof
"Com a animals, hem fracassat" Tinc 60 anys. Vaig néixer i visc en Karlsruhe (Alemanya). Sóc filòsof. Sóc rector de la Universitat de Creació de Karlsruhe. Tinc una filla de 14 anys. Política? Vam migrar de la cova a la ciutat, i seguim migrant. Déu? Està gelós de nosaltres perquè no li fem cas.
Som grans inversors en infelicitat... Som els acurats intèrprets d'una comèdia, la comèdia de la necessitat: no parem d'inventar problemes.
Per què som així? Perquè provenim de Necessitània, continent en què tot era necessitat, i hem evolucionat cap a Possibilitània, aquest continent en què tot és possibilitat. I haver de caminar sempre triant… és molt torturador!
Em passa amb la carta dels restaurants. La primera vegada que vaig anar a Amèrica em van donar a triar entre dotze salses, i gairebé ploro, desesperat! Per primera vegada en la història de la humanitat hi ha enyorances de Necessitània!
Amb el que ens ha costat fugir d'allí... Aquest continent, tan curull de possibilitats, ens resulta alhora tan incontrolable…
Però encara queden illes de necessitat, i allà acudeixen els cooperantes de les ONG… Que han de triar entre quedar-se a Necessitània o portar-se als seus habitants a Possibilitània, aquest continent en què ens compliquem la vida amb llistes de possibilitats que t'obliguen a sentir desitjos que abans no coneixies.
Possibilitània és també Desitjolàndia, així. És un continent en el qual, per a ser lliure, cal aprendre a desitjar i triar bé.
"Com a animals, hem fracassat" Tinc 60 anys. Vaig néixer i visc en Karlsruhe (Alemanya). Sóc filòsof. Sóc rector de la Universitat de Creació de Karlsruhe. Tinc una filla de 14 anys. Política? Vam migrar de la cova a la ciutat, i seguim migrant. Déu? Està gelós de nosaltres perquè no li fem cas.
Víctor-M. Amela. "La Contra". La Vanguardia, 22/11/2007
Som grans inversors en infelicitat... Som els acurats intèrprets d'una comèdia, la comèdia de la necessitat: no parem d'inventar problemes.
Per què som així? Perquè provenim de Necessitània, continent en què tot era necessitat, i hem evolucionat cap a Possibilitània, aquest continent en què tot és possibilitat. I haver de caminar sempre triant… és molt torturador!
Em passa amb la carta dels restaurants. La primera vegada que vaig anar a Amèrica em van donar a triar entre dotze salses, i gairebé ploro, desesperat! Per primera vegada en la història de la humanitat hi ha enyorances de Necessitània!
Amb el que ens ha costat fugir d'allí... Aquest continent, tan curull de possibilitats, ens resulta alhora tan incontrolable…
Però encara queden illes de necessitat, i allà acudeixen els cooperantes de les ONG… Que han de triar entre quedar-se a Necessitània o portar-se als seus habitants a Possibilitània, aquest continent en què ens compliquem la vida amb llistes de possibilitats que t'obliguen a sentir desitjos que abans no coneixies.
Possibilitània és també Desitjolàndia, així. És un continent en el qual, per a ser lliure, cal aprendre a desitjar i triar bé.
18 de novembre 2007
Publicat per
Jutipiris
a
19:52
0
comentaris
Etiquetes de comentaris: Fons Menorquí de Cooperació
Etiquetes de comentaris: Fons Menorquí de Cooperació
El Fons Menorquí de Cooperació analitza la tasca de les ONG a les X Jornades de Cooperació clebrades a l'Illa
Sota el lema "per canviar el Sud hem de canviar el Nord", el Fons Menorquí de Cooperació ha organitzat les seves jornades, que enguany ja han arribat a la desena edició. En aquesta ocasió s'ha treballat, sobretot, la comunicació des de les ONG i la imatge que donen del Sud, derivada de les seves comunicacions.
Les jornades s'han organitzat en tres dies. El primer es va tractar "La sensibilització com a eina de cooperació", la segona "La solidaritat i els mitjans de comunicació" i la tercera "Reflexions sobre la sensibilització a Menorca". En totes elles, la comunicació de les necessitats de les societats sense desenvolupar o en vies de desenvolupament, i les activitats de les organitzacions no governamentals ha estat essencial. Prendre consciència del què es comunica, dels efectes que provoca al públic, i analitzar si el resultat obtingut és l'esperat o no. Aquest punt s'ha tractat en profunditat en l'última jornada de les xerrades del Fons. "Moltes vegades el missatge de cultura de solidaritat s'acaba convertint en un missatge de consum de solidaritat", explica la gerent del Fons, Margarita Benejam. "Compra aquest producte i els teus doblers aniran a un projecte de desenvolupament al Sud o utilitza la nostra targeta quan paguis i un tant per cent anirà a la ONG. Estem denunciant i treballant perquè el funcionament del Nord no creï més problemes al Sud amb els mateixos mecanismes que els han creat, com per exemple el consum". Això és, segons Benejam, "totalment contrari al nostre objectiu i desvirtualitza la feina que fan les ONG".
Per tal que no es produeixi aquest efecte, abans de fer campanyes de comunicació cal analitzar bé amb quin objectiu es fan: recaptar doblers o denunciar injustícies. En qualsevol dels casos, el paper del màrqueting i la publicitat és essencial. Per portar el concepte a la pràctica, les membres del Fons van aprofitar la jornada del dissabte matí per analitzar diversos fulletons de campanyes d'ONG. El públic les va analitzar i va constatar com les campanyes que destaquen només els aspectes negatius del Sud provoquen una reacció contrària a l'esperada. Al ciutadà no li agrada veure misèries, sentir-se culpable o responsable del que passa. A més, si se li demanen doblers, en molts casos se sent "comprat". En canvi, les campanyes que plantegen el problema ressaltant aspectes positius i que animen per un canvi d'actitud al receptor tenen una lectura molt més positiva. "Aquest anunci proposa un joc de paraules que fa reflexionar sobre el fet que en aquests països encara que potser siguin pobres, són rics en valors", deia un membre del públic. "Es denuncia una injustícia des de la realitat i es demana un canvi d'actitud des d'una perspectiva positiva. En aquest cas, jo crec que la reacció del receptor és positiva, en canvi, en els que destaquen elements negatius, el receptor sent rebuig".
De fet, les campanyes que poden tirar endavant les mateixes associacions són una manera de donar a conèixer la seva feina. Però que els mitjans de comunicació parlin de les activitats, els projectes que es duen a terme o els objectius que s'assoleixen n'és una altra de ben diferent.
A banda de discutir sobre com fer campanyes i amb quins objectius, la cinquantena de persones que participaven a les jornades, representants de les diverses ONG de l'illa i les administracions, han analitzat com i quan apareixen als mitjans de comunicació i els mètodes per aconseguir més presència.
Durant la conferència de divendres impartida per Marc Pérez, expert en comunicació, va quedar clar que les ONG de l'illa no saben per on agafar els mitjans. Va quedar damunt la taula que no es coneixen els mètodes per aconseguir més presència ni s'entén perquè se surt quan se surt, i perquè no se surt quan no se surt. Després de la ponència de Pérez, però, alguns aspectes van quedar molt més clars. El conferenciant va exposar com es treballa en un mitjà de comunicació, arribant a la conclusió que "al periodista li heu de facilitar la feina. I no li heu de vendre motos, no tot val, perquè si se sent decebut probablement aquella persona, no tornarà", assenyala Pérez. Un dels aspectes que més va captar l'atenció de l'auditori i la sorpresa, va ser la necessitat de mantenir un contacte personal i directe amb els periodistes dels mitjans. Per Pérez "els periodistes no han de fer por. Heu d'aconseguir conèixer-los. Ja sé que a Menorca marxen molt sovint, però no ho teniu tan difícil, en el fons no n'hi ha tants". Segons Pérez "quan envieu una nota de premsa heu de tenir present que a un mitjà de comunicació, probablement els arriben uns 200 correus electrònics cada dia. Si quan l'obren no es troben un titular interessant aniran pel següent". I afegeix: "Si volem comunicar una acció molt puntual a un país determinat perquè a nosaltres ens sembla important hem de pensar molt bé com l'expliquem. Perquè és important per a nosaltres, perquè ens hi dediquem, però el periodista, probablement, no sap de què li parles". Esperant les conclusions de les valoracions de les Jornades que van fer els assistents, l'organització del Fons es va mostrar satisfeta. Entre els participants se sentien frases com "enguany ha sortit especialment molt bé". "L'organització estava molt ben feta i el contingut ha estat interessant". Les jornades es van culminar amb un dinar a l'alberg juvenil de Sa Vinyeta de Ciutadella, el lloc on es va celebrar la conferència de dissabte.
Sota el lema "per canviar el Sud hem de canviar el Nord", el Fons Menorquí de Cooperació ha organitzat les seves jornades, que enguany ja han arribat a la desena edició. En aquesta ocasió s'ha treballat, sobretot, la comunicació des de les ONG i la imatge que donen del Sud, derivada de les seves comunicacions.
Es carrer de Menorca: setmanari insular, n. 77, 5/10/2007
Gemma Casabó
Gemma Casabó
Les jornades s'han organitzat en tres dies. El primer es va tractar "La sensibilització com a eina de cooperació", la segona "La solidaritat i els mitjans de comunicació" i la tercera "Reflexions sobre la sensibilització a Menorca". En totes elles, la comunicació de les necessitats de les societats sense desenvolupar o en vies de desenvolupament, i les activitats de les organitzacions no governamentals ha estat essencial. Prendre consciència del què es comunica, dels efectes que provoca al públic, i analitzar si el resultat obtingut és l'esperat o no. Aquest punt s'ha tractat en profunditat en l'última jornada de les xerrades del Fons. "Moltes vegades el missatge de cultura de solidaritat s'acaba convertint en un missatge de consum de solidaritat", explica la gerent del Fons, Margarita Benejam. "Compra aquest producte i els teus doblers aniran a un projecte de desenvolupament al Sud o utilitza la nostra targeta quan paguis i un tant per cent anirà a la ONG. Estem denunciant i treballant perquè el funcionament del Nord no creï més problemes al Sud amb els mateixos mecanismes que els han creat, com per exemple el consum". Això és, segons Benejam, "totalment contrari al nostre objectiu i desvirtualitza la feina que fan les ONG".
Per tal que no es produeixi aquest efecte, abans de fer campanyes de comunicació cal analitzar bé amb quin objectiu es fan: recaptar doblers o denunciar injustícies. En qualsevol dels casos, el paper del màrqueting i la publicitat és essencial. Per portar el concepte a la pràctica, les membres del Fons van aprofitar la jornada del dissabte matí per analitzar diversos fulletons de campanyes d'ONG. El públic les va analitzar i va constatar com les campanyes que destaquen només els aspectes negatius del Sud provoquen una reacció contrària a l'esperada. Al ciutadà no li agrada veure misèries, sentir-se culpable o responsable del que passa. A més, si se li demanen doblers, en molts casos se sent "comprat". En canvi, les campanyes que plantegen el problema ressaltant aspectes positius i que animen per un canvi d'actitud al receptor tenen una lectura molt més positiva. "Aquest anunci proposa un joc de paraules que fa reflexionar sobre el fet que en aquests països encara que potser siguin pobres, són rics en valors", deia un membre del públic. "Es denuncia una injustícia des de la realitat i es demana un canvi d'actitud des d'una perspectiva positiva. En aquest cas, jo crec que la reacció del receptor és positiva, en canvi, en els que destaquen elements negatius, el receptor sent rebuig".
De fet, les campanyes que poden tirar endavant les mateixes associacions són una manera de donar a conèixer la seva feina. Però que els mitjans de comunicació parlin de les activitats, els projectes que es duen a terme o els objectius que s'assoleixen n'és una altra de ben diferent.
A banda de discutir sobre com fer campanyes i amb quins objectius, la cinquantena de persones que participaven a les jornades, representants de les diverses ONG de l'illa i les administracions, han analitzat com i quan apareixen als mitjans de comunicació i els mètodes per aconseguir més presència.
Durant la conferència de divendres impartida per Marc Pérez, expert en comunicació, va quedar clar que les ONG de l'illa no saben per on agafar els mitjans. Va quedar damunt la taula que no es coneixen els mètodes per aconseguir més presència ni s'entén perquè se surt quan se surt, i perquè no se surt quan no se surt. Després de la ponència de Pérez, però, alguns aspectes van quedar molt més clars. El conferenciant va exposar com es treballa en un mitjà de comunicació, arribant a la conclusió que "al periodista li heu de facilitar la feina. I no li heu de vendre motos, no tot val, perquè si se sent decebut probablement aquella persona, no tornarà", assenyala Pérez. Un dels aspectes que més va captar l'atenció de l'auditori i la sorpresa, va ser la necessitat de mantenir un contacte personal i directe amb els periodistes dels mitjans. Per Pérez "els periodistes no han de fer por. Heu d'aconseguir conèixer-los. Ja sé que a Menorca marxen molt sovint, però no ho teniu tan difícil, en el fons no n'hi ha tants". Segons Pérez "quan envieu una nota de premsa heu de tenir present que a un mitjà de comunicació, probablement els arriben uns 200 correus electrònics cada dia. Si quan l'obren no es troben un titular interessant aniran pel següent". I afegeix: "Si volem comunicar una acció molt puntual a un país determinat perquè a nosaltres ens sembla important hem de pensar molt bé com l'expliquem. Perquè és important per a nosaltres, perquè ens hi dediquem, però el periodista, probablement, no sap de què li parles". Esperant les conclusions de les valoracions de les Jornades que van fer els assistents, l'organització del Fons es va mostrar satisfeta. Entre els participants se sentien frases com "enguany ha sortit especialment molt bé". "L'organització estava molt ben feta i el contingut ha estat interessant". Les jornades es van culminar amb un dinar a l'alberg juvenil de Sa Vinyeta de Ciutadella, el lloc on es va celebrar la conferència de dissabte.
Som un grup de solidaritat de Ferreries que volem
Ser solidaris amb els missioners i la seva gent:
- Mantenim el contacte amb ells a través de cartes, telèfon, correu electrònic, etc.
- Quan venen de vacacions els convidam al grup, els fem un donatiu i els donam un lot.
- Els enviam la nostra revista, recolzam els seus projectes.
- Mantenim trobades d’acollida amb persones que arriben d’altres països.
Ser solidaris amb altres grups de cooperació:
- Mantenim el contacte amb ells.
- Recolzam els seus projectes i participam en les seves activitats.
Ser solidaris amb tothom i compartir l’esperit missioner:
- Estam oberts i donam acollida a qui desitja tenir uns amics.
- Hem de ser solidaris sempre i compartir l’esperit missioner amb la nostra gent i amb altres grups.
- Col·laboram en les campanyes d’animació missionera.
Dades de contacte
unailla@gmail.com
Una Illa pel Món
Carrer Fred 49, 1r. 07750 Ferreries
Menorca (Illes Balears). Espanya
Telèfons
Pilar Florit: 971 37 33 16
Rita Fullana: 971 37 41 66
Podeu venir a conèixer-nos els divendres a partir de les 21h al "quarto de ses manxes" de la Parròquia de Sant Bartomeu. També ens podeu telefonar o enviar un correu electrònic. No tenim quotes. Qui vol pot fer l’aportació econòmica que desitgi per ajudar els missioners.
Reunions setmanals
Ens trobam cada divendres a les 21h al "quarto de ses manxes" de la Parròquia de Sant Bartomeu, llegim les cartes dels missioners, publicacions, ens informam, preparam activitats i reflexionam.
Ens organitzam en tres grups
- Cada mes un grup s’encarrega de desar el lloc on ens reunim, prepara la reunió, la pregària, etc.
- Elaboram un programa mensual d’activitats i sortides per als caps de setmana.
- Quan venen els missioners de visita organitzam la trobada i l’acollida.
- Grup A: Pilar Florit; grup B: Nina Morlà; grup C: Rita Fullana
Estam representats a les següents entitats
- Grup de Càrites parroquial
- Consell Municipal d'Acció Social
- Secretariat Diocesà de Missions
- Consell Parroquial
Economia del grup
Recollim una vegada al mes en una guardiola els donatius del grup, els donatius espontanis, les quotes de la revista, les propines per la gasolina de les excursions i el benefici de la venda dels productes del Comerç just.
Donam ajudes als nostres amics missioners i a qualcuns organismes d’ajuda al Tercer Món.
Despeses de funcionament: fotocòpies, segells, postals, etc.
Donam ajudes als nostres amics missioners i a qualcuns organismes d’ajuda al Tercer Món.
Despeses de funcionament: fotocòpies, segells, postals, etc.
13 de novembre 2007
Publicat per
Jutipiris
a
21:22
0
comentaris
Etiquetes de comentaris: Fons Menorquí de Cooperació, Nicaragua
Etiquetes de comentaris: Fons Menorquí de Cooperació, Nicaragua
Es carrer de Menorca: setmanari insular, n. 79, 19/10/2007
Marta Fuxà
Marta Fuxà
Un 45% de la població mundial sobreviu amb menys d'1 euro al dia
Un 45% de la població mundial sobreviu amb menys d'1 euro al dia. Vivim en un món amb moltes desigualtats, amb forts contrastos: al sud un 77% de la població consumeix el 16% dels recursos mundials; als països del nord un 23% de la població consumeix el 84% dels recursos del planeta.
La desigualtat és, de fet, la principal causa de molts dels conflictes i problemàtiques que tenim en un món cada dia més globalitzat, però on la majoria de la gent no té accés a unes condicions de vida dignes.
Es Mercadal solidari amb el sud
Tot açò i molt més és el que ens mostra l'exposició "Es Mercadal, solidari amb el sud" que ha organitzat l'Ajuntament des Mercadal amb la col·laboració del Fons Menorquí de Cooperació i que es pot veure fins aquest diumenge a la sala multifuncional. L'objectiu de l'exposició, estructurada en quatre blocs, és mostrar els projectes que des de fa tres anys tutela l'Ajuntament a Nicaragua i la feina del Fons. A partir de la premissa "Pensa globalment, actua localment" i de l'exemple de Nicaragua, la mostra explica l'actuació a La Paz Centro i les tasques del Fons Menorquí com a instrument de solidaritat del poble de Menorca.
A més de retratar la situació de pobresa en què es viu a aquest petit país centreamericà, a l'exposició s'hi detallen tant les causes com les responsabilitats -tant del nord com del sud- respecte aquesta situació.
La Paz Centro
En concret, podem observar l'evolució dels projectes de cooperació que du a terme l'Ajuntament des Mercadal a la Paz Centro. Es tracta d'un municipi de més de 36.000 habitants, esmitjat per la carretera Panamericana. La cooperació amb La Paz es concreta en quatre línies diferents: formació dels tècnics del govern local, millora dels habitatges, formació i assessorament dels camperols sobre tècniques agrícoles i tractament de bestiar, o la millora del trànsit de vehicles en el municipi. Petites iniciatives que, a poc a poc, milloren les condicions de vida d'aquesta gent.
El camí de l'escola
Els alumnes de l'escola Mare de Déu del Toro han visitat aquests dies l'exposició, però és segurament al documental "El camí de l'escola" -que s'ha projectat aquest dimarts en el context del projecte Es Mercadal coopera amb Nicaragua- on s'ha posat de manifest de forma més clara i contundent les diferències entre el nord i el sud.
A Nicaragua hi ha fillets que han de fer un gran esforç -caminar durant hores, per exemple- per poder anar a l'escola, mentre que aquí el problema a vegades és al revés i ens trobam amb casos d'absentisme o abandonament escolar.
La desigualtat és, de fet, la principal causa de molts dels conflictes i problemàtiques que tenim en un món cada dia més globalitzat, però on la majoria de la gent no té accés a unes condicions de vida dignes.
Es Mercadal solidari amb el sud
Tot açò i molt més és el que ens mostra l'exposició "Es Mercadal, solidari amb el sud" que ha organitzat l'Ajuntament des Mercadal amb la col·laboració del Fons Menorquí de Cooperació i que es pot veure fins aquest diumenge a la sala multifuncional. L'objectiu de l'exposició, estructurada en quatre blocs, és mostrar els projectes que des de fa tres anys tutela l'Ajuntament a Nicaragua i la feina del Fons. A partir de la premissa "Pensa globalment, actua localment" i de l'exemple de Nicaragua, la mostra explica l'actuació a La Paz Centro i les tasques del Fons Menorquí com a instrument de solidaritat del poble de Menorca.
A més de retratar la situació de pobresa en què es viu a aquest petit país centreamericà, a l'exposició s'hi detallen tant les causes com les responsabilitats -tant del nord com del sud- respecte aquesta situació.
La Paz Centro
En concret, podem observar l'evolució dels projectes de cooperació que du a terme l'Ajuntament des Mercadal a la Paz Centro. Es tracta d'un municipi de més de 36.000 habitants, esmitjat per la carretera Panamericana. La cooperació amb La Paz es concreta en quatre línies diferents: formació dels tècnics del govern local, millora dels habitatges, formació i assessorament dels camperols sobre tècniques agrícoles i tractament de bestiar, o la millora del trànsit de vehicles en el municipi. Petites iniciatives que, a poc a poc, milloren les condicions de vida d'aquesta gent.
El camí de l'escola
Els alumnes de l'escola Mare de Déu del Toro han visitat aquests dies l'exposició, però és segurament al documental "El camí de l'escola" -que s'ha projectat aquest dimarts en el context del projecte Es Mercadal coopera amb Nicaragua- on s'ha posat de manifest de forma més clara i contundent les diferències entre el nord i el sud.
A Nicaragua hi ha fillets que han de fer un gran esforç -caminar durant hores, per exemple- per poder anar a l'escola, mentre que aquí el problema a vegades és al revés i ens trobam amb casos d'absentisme o abandonament escolar.
Col·laboram a les tómboles i a les vendes
- Venda del Comerç just. S’Altra Senalla (1r dissabte cada mes)
- Campanya contra la fam. Mans Unides(febrer)
- Pasqua per als pobres: tómbola (abril)
- Menorca Missionera a les parròquies: sobres (maig)
- Venda de menjars a benefici dels missioners menorquins. A Fornells. Secretariat Diocesà de Missions. (1r dissabte d’agost)
- Bunyolada a la Fira d’Artesania. A benefici dels missioners locals. (octubre)
- Domund. Obras Misionales Pontificias (octubre)
- Missioners que ens visiten: tómbola i fira (desembre)
- Col·laboram amb altres campanyes solidàries: saharauis, Fons Menorquí de Cooperació, etc.
Comerç Just
Participam en el mercat artesà de la Plaça Espanya de Ferreries venent productes del Comerç just i solidari de S’Altra Senalla, artesania de Bolívia, l’Índia, Àfrica, etc. El primer dissabte de cada mes. Cada 15 dies durant els mesos de juliol, agost i desembre.Pregària
Com que els missioners volen estar presents a les nostres oracions participam tots els dimarts a les 21h a la pregària de Taizé.Revista
Publicam una revista a partir de les cartes que rebem, pensaments, informacions, etc.Arxiu
Ens encarregam d’organitzar tot el nostre fons documental i d’objectes: artesania, fotos, segells, postals, cartes, revistes, vídeos, etc.L’any 1973 un grupet d’al·lots de post-confirmació i el seu catequista van donar forma a aquest grup. La seva inquietud va sorgir d’una trobada que van fer amb en Manolo Bonet, un jove capellà que ho va deixar tot per anar-se’n a viure amb els més pobres enfora de Menorca. El grup de joves estava format per en Germán, en Tomeu, en Cristòfol, en Joan, en Bosco i en Miquel. A tots ells els va impactar molt açò que un jove ho deixés tot per anar-se’n a unes terres llunyanes sense saber què s’hi trobaria. Tot d’una ells es van proposar fer feina junts per ajudar els missioners.
Sabien que econòmicament no podien fer gaire cosa, però sí que podien ser solidaris, i cada setmana es trobaven a ca’l seu catequista i fundador, en Joan Andreu, i feien pregària, ajudaven a les campanyes, a les tómboles, escrivien als missioners i elaboraven una petita revista. Van decidir que la primera activitat que farien seria escriure a tots els equips de futbol d’Espanya, demanant pilotes per enviar al Tercer Món. Es van trobar amb la sorpresa que de tots els equips, l’únic que els va contestar i enviar una pilota va ser l’Atlètic de Bilbao.
Al grup li van posar el nom de: Moviment Menorquí de Promoció al Tercer Món (MMPTM). Aquest nom va durar des de l’any 1973 fins al setembre de 1986. Qualcuns missioners deien que vegades tenien problemes amb la correspondència i l’Estat dels seus respectius països perquè es pensaven que eren les sigles d’un partit polític. A més, els missioners també trobaven que la paraula Tercer Món era un poc despectiva, perquè deien que era com les patates: n’hi ha de llavor; de menjar i les que no vol ningú i se donen als porcs. Els missioners trobaven que tercer món era com les patates que se donen als porcs. Així idò, un dia que van fer una trobada amb en Manolo Bonet van decidir que canviarien el nom pel d’Una Illa pel Món, que té com a significat: la nostra illa de Menorca oberta per compartir amb tothom.
Sabien que econòmicament no podien fer gaire cosa, però sí que podien ser solidaris, i cada setmana es trobaven a ca’l seu catequista i fundador, en Joan Andreu, i feien pregària, ajudaven a les campanyes, a les tómboles, escrivien als missioners i elaboraven una petita revista. Van decidir que la primera activitat que farien seria escriure a tots els equips de futbol d’Espanya, demanant pilotes per enviar al Tercer Món. Es van trobar amb la sorpresa que de tots els equips, l’únic que els va contestar i enviar una pilota va ser l’Atlètic de Bilbao.
Al grup li van posar el nom de: Moviment Menorquí de Promoció al Tercer Món (MMPTM). Aquest nom va durar des de l’any 1973 fins al setembre de 1986. Qualcuns missioners deien que vegades tenien problemes amb la correspondència i l’Estat dels seus respectius països perquè es pensaven que eren les sigles d’un partit polític. A més, els missioners també trobaven que la paraula Tercer Món era un poc despectiva, perquè deien que era com les patates: n’hi ha de llavor; de menjar i les que no vol ningú i se donen als porcs. Els missioners trobaven que tercer món era com les patates que se donen als porcs. Així idò, un dia que van fer una trobada amb en Manolo Bonet van decidir que canviarien el nom pel d’Una Illa pel Món, que té com a significat: la nostra illa de Menorca oberta per compartir amb tothom.
18 d’octubre 2007
Publicat per
Jutipiris
a
20:05
0
comentaris
Etiquetes de comentaris: Fons Menorquí de Cooperació
Etiquetes de comentaris: Fons Menorquí de Cooperació
M. Benejam: "Un 48% dels ingressos de les ONG prové de fons públics i un 52% de privats"
Al llarg dels tres dies de jornada un dels exercicis que van fer els membres del Fons va ser la imatge que ells mateixos tenen del sud. Els conceptes es van dividir en quatre paragrafs. El resultat va ser un empat. Els elements positius d'aquests països i els negatius que impliquen responsabilitat del nord van quedar equilibrats.
En analitzar-los, va quedar ben clara la lliçó, la imatge de negativitat és la més primitiva, la que té tothom qui en té poc coneixement. Les persones qui més coneixen els pobles del sud, segurament perquè hi han viatjat, han estat les qui hi han vist més elements positius.
Marc Pérez: "Per sortir en un mitjà de comunicació heu de facilitar la feina al periodista"
M. Benejam: "Els missatges mercantilistes d'algunes organitzacions banalitzen el missatge"Marc Pérez: "A la gent no li agrada que li parlin de drames"
Al llarg dels tres dies de jornada un dels exercicis que van fer els membres del Fons va ser la imatge que ells mateixos tenen del sud. Els conceptes es van dividir en quatre paragrafs. El resultat va ser un empat. Els elements positius d'aquests països i els negatius que impliquen responsabilitat del nord van quedar equilibrats.
En analitzar-los, va quedar ben clara la lliçó, la imatge de negativitat és la més primitiva, la que té tothom qui en té poc coneixement. Les persones qui més coneixen els pobles del sud, segurament perquè hi han viatjat, han estat les qui hi han vist més elements positius.
Es carrer de Menorca: setmanari insular, n. 77, 5/10/2007
Gemma Casabó
Gemma Casabó
Marga Benejam : "La percepció que tots tenim dels pobles del Sud condiciona el missatge que donem"
En un dels exercicis que es va fer, com el de les columnes, queda evident que quan es diu "Sud" no a tothom li ve el mateix al cap. Mentre un pensa en "quin desastre", d'altres diuen "oportunitats" o "injustícia". Aquesta diferent imatge que tenim tots del sud condiciona plenament la manera de fer cooperació que tenen les Organitzacions No Governamentals de l'illa. Arribats a aquest punt, el Fons qüestiona quina llista és la que s'ha de transmetre. "El millor és destacar les coses bones dels pobles del sud i recordar les responsabilitats que té el Nord".
Aquesta lectura no coincideix amb la majoria de missatges que ens arriben del sud que són de pobresa, fam, marginació... una referència única al país en qüestió, un caràcter negatiu que no implica per res la gent del nord.
En un dels exercicis que es va fer, com el de les columnes, queda evident que quan es diu "Sud" no a tothom li ve el mateix al cap. Mentre un pensa en "quin desastre", d'altres diuen "oportunitats" o "injustícia". Aquesta diferent imatge que tenim tots del sud condiciona plenament la manera de fer cooperació que tenen les Organitzacions No Governamentals de l'illa. Arribats a aquest punt, el Fons qüestiona quina llista és la que s'ha de transmetre. "El millor és destacar les coses bones dels pobles del sud i recordar les responsabilitats que té el Nord".
Aquesta lectura no coincideix amb la majoria de missatges que ens arriben del sud que són de pobresa, fam, marginació... una referència única al país en qüestió, un caràcter negatiu que no implica per res la gent del nord.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)