30 de novembre 2007
Publicat per
Una Illa pel Món
a
11:57
0
comentaris
Etiquetes de comentaris: Poble Sahrauí
Etiquetes de comentaris: Poble Sahrauí
La ‘Associació Amics del Poble Saharaui’ celebra avui en És Mercadal el seu 20 aniversari
Fa ara dues dècades, un grup de menorquins i mallorquins fortament sensibilitzats amb la causa sahrauí van decidir anar-se'n als camps de refugiats per a poder veure amb els seus propis ulls la situació que la gent d'allí pateix.
Aquesta experiència va produir un gran impacte en ells, un impacte que es va materialitzar en el grup d'ajuda Associació d’Amics del Poble Saharaui que avui [...] celebra el seu 20è aniversari, commemorant tots aquests anys d'ajuda totalment desinteressada a un poble que porta tant temps sent considerat com una ovella negra per a la comunitat internacional en general i per a Espanya i el Marroc en particular.
Aquesta experiència va produir un gran impacte en ells, un impacte que es va materialitzar en el grup d'ajuda Associació d’Amics del Poble Saharaui que avui [...] celebra el seu 20è aniversari, commemorant tots aquests anys d'ajuda totalment desinteressada a un poble que porta tant temps sent considerat com una ovella negra per a la comunitat internacional en general i per a Espanya i el Marroc en particular.
Mariano Pérez Álvarez, psicòleg clínic
Tinc 55 anys. Vaig néixer a Oviedo, on sóc catedràtic i professor de Psicologia de la Personalitat, Avaluació i Tractaments a la universitat. Solter i sense fills. M'interessen les polítiques amb alta sensibilitat social. Sóc ateu, però partidari del catolicisme civil.
Potser ens costi fer-nos càrrec de nosaltres mateixos. Sí, és més còmode atribuir el nostre malestar a qüestions genètiques. Hi ha un estudi importantíssim de l'OMS que demostra que els trastorns psicòtics se superen en un 63% en els països en vies de desenvolupament i, no obstant això, en el Primer Món només en un 37%.
Sorprenent. ... I paradoxal. El problema és que aquí tractem els trastorns psicòtics, l'esquizofrènia per exemple, com malalties de base biològica únicament remeiables mitjançant la medicació, i no està gens clar que l'esquizofrènia tingui una causa biològica establerta. Però el que sí està clar és que els trastorns psicòtics estan relacionats amb les circumstàncies de la vida.
Aquí, si tens un brot psicòtic, et porten directe a urgències i t'ingressen. Així és, i treballen els símptomes d'acord amb el fàrmac: si segueixes sentint veus, et donen un fàrmac més fort. És important saber que la medicació antipsicòtica és, en el millor dels casos, simptomàtica, no actua en la suposada causa orgànica.
Què fan en el Tercer Món? Com no tenen els nostres mitjans, la gent amb aquests símptomes no és segregada de la comunitat, no passa a ser un malalt que entra en una carrera psiquiàtrica d'hospitals, urgències..., i es recupera abans que qui és atès en el millor centre de Londres.
Però l'esquizofrènia no és una malaltia crònica? Ja veu que en el Tercer Món hi ha una alta remissió. Caldria matisar, però la pròpia medicalització d'un fenomen pot convertir el fenomen en malaltia.
Tinc 55 anys. Vaig néixer a Oviedo, on sóc catedràtic i professor de Psicologia de la Personalitat, Avaluació i Tractaments a la universitat. Solter i sense fills. M'interessen les polítiques amb alta sensibilitat social. Sóc ateu, però partidari del catolicisme civil.
Ima Sanchís. "La Contra". La Vanguardia, 29/11/2007
Potser ens costi fer-nos càrrec de nosaltres mateixos. Sí, és més còmode atribuir el nostre malestar a qüestions genètiques. Hi ha un estudi importantíssim de l'OMS que demostra que els trastorns psicòtics se superen en un 63% en els països en vies de desenvolupament i, no obstant això, en el Primer Món només en un 37%.
Sorprenent. ... I paradoxal. El problema és que aquí tractem els trastorns psicòtics, l'esquizofrènia per exemple, com malalties de base biològica únicament remeiables mitjançant la medicació, i no està gens clar que l'esquizofrènia tingui una causa biològica establerta. Però el que sí està clar és que els trastorns psicòtics estan relacionats amb les circumstàncies de la vida.
Aquí, si tens un brot psicòtic, et porten directe a urgències i t'ingressen. Així és, i treballen els símptomes d'acord amb el fàrmac: si segueixes sentint veus, et donen un fàrmac més fort. És important saber que la medicació antipsicòtica és, en el millor dels casos, simptomàtica, no actua en la suposada causa orgànica.
Què fan en el Tercer Món? Com no tenen els nostres mitjans, la gent amb aquests símptomes no és segregada de la comunitat, no passa a ser un malalt que entra en una carrera psiquiàtrica d'hospitals, urgències..., i es recupera abans que qui és atès en el millor centre de Londres.
Però l'esquizofrènia no és una malaltia crònica? Ja veu que en el Tercer Món hi ha una alta remissió. Caldria matisar, però la pròpia medicalització d'un fenomen pot convertir el fenomen en malaltia.
29 de novembre 2007
Publicat per
Una Illa pel Món
a
8:54
0
comentaris
Etiquetes de comentaris: Contes
Etiquetes de comentaris: Contes
Un conte alemany
En una vila de la vora del Rin hi havia un jutge que no tenia gaire bona fama. Li retreien, sobretot -en veu baixa, això sí- que no aplicava la llei a tothom de manera igual. D'acord amb les seves sentències, per als rics i els poderosos, les persones que gaudien d'una bona situació i d'influència, la llei era amable i benigna, flexible i gairebé amorosa -com una mare. En canvi, per als pobres i humils, els desvalguts desproveïts d'influència, la mateixa llei, aplicada per aquell jutge, era una llei dura, rigurosa, inflexible, aspra, d'una severitat extrema. No es podia pas dir, en el cas d'aquell magistral, que la justícia portés una bena als ulls i que no fes diferències.
Una vegada, el jutge va anar a veure un sabater que tenia l'obrador a la baixada del pont de pedra i li va encarregar un parell de sabates. Era un sabater que es deia Hans Sacs i que era molt ben considerat per la seva traça i el seu ofici i, doncs, per la qualitat de les sabates que sortien del seu obrador. Hans Sacs va prendre les mides del peu del jutge i li va dir que si volia podia passar al cap de vuit o deu dies ja li tindria les sabates acabades.
I al cap de deu dies, el senyor jutge va tornar a l'obrador de Hans Sacs, el qual li va donar les dues sabates que li havia fet. I quin parell de sabates! Dues sabates ben fetes de debò, dues esplèndides peces d'artesania, gairebé dues obres d'art. Ara: l'una era, molt diferent a l'altra. La sabata del peu dret era una sabata plana, rossa, de pell de vedell, amb un sivella de plata, i l'altra, la del peu esquerre, era una mitja canya, negre, que es cordava amb un llaç de seda.
El jutge es mirava aquell parell de sabates i no se'n sabia avenir. No havia vist mai un cas semblant. Quan un sabater fa un parell de sabates, la del peu esquerre sempre és igual que la del peu dret.
- Escolteu, mestre Sacs! Com és que les dues sabates no són iguals? Què us voleu riure de mi o què?
- Senyor jutge, no us ha pas d'estranyar, això! He fet amb les sabates talment com vós feu amb les vostres sentències: en casos semblants apliqueu la llei als uns d'una manera i als altres d'una altra.
Una vegada, el jutge va anar a veure un sabater que tenia l'obrador a la baixada del pont de pedra i li va encarregar un parell de sabates. Era un sabater que es deia Hans Sacs i que era molt ben considerat per la seva traça i el seu ofici i, doncs, per la qualitat de les sabates que sortien del seu obrador. Hans Sacs va prendre les mides del peu del jutge i li va dir que si volia podia passar al cap de vuit o deu dies ja li tindria les sabates acabades.
No es podia dir que la justícia portés una bena als ulls i que no fes diferències
I al cap de deu dies, el senyor jutge va tornar a l'obrador de Hans Sacs, el qual li va donar les dues sabates que li havia fet. I quin parell de sabates! Dues sabates ben fetes de debò, dues esplèndides peces d'artesania, gairebé dues obres d'art. Ara: l'una era, molt diferent a l'altra. La sabata del peu dret era una sabata plana, rossa, de pell de vedell, amb un sivella de plata, i l'altra, la del peu esquerre, era una mitja canya, negre, que es cordava amb un llaç de seda.
El jutge es mirava aquell parell de sabates i no se'n sabia avenir. No havia vist mai un cas semblant. Quan un sabater fa un parell de sabates, la del peu esquerre sempre és igual que la del peu dret.
- Escolteu, mestre Sacs! Com és que les dues sabates no són iguals? Què us voleu riure de mi o què?
- Senyor jutge, no us ha pas d'estranyar, això! He fet amb les sabates talment com vós feu amb les vostres sentències: en casos semblants apliqueu la llei als uns d'una manera i als altres d'una altra.
26 de novembre 2007
Publicat per
Jutipiris
a
13:07
0
comentaris
Etiquetes de comentaris: Comerç Just
Etiquetes de comentaris: Comerç Just
S'Altra Senalla ofereix la possibilitat de realitzar lots personalitzats i originals
"La millor selecció per a un Nadal més solidari" és el lema que Comerç Just llança per a la campanya de les pròximes festivitats amb un objectiu clar i concís: conscienciar i sensibilitzar la gent de la importància de consumir productes solidaris, promocionar el consum responsable i possibilitar salaris dignes per a treballadors del Tercer Món.
Aquesta darrera intenció és una de les cinc regles del joc per les quals lluita Comerç Just, que es complementa amb la no explotació laboral infantil, la igualtat entre homes i dones, el respecte pel medi ambient i la promoció de projectes socials i comunitaris. S'intenta així evitar les grans diferències entre el preu que paguen per un producte els consumidors del primer món i els diners que es paga als seus productors en el Tercer Món, a més d'evitar l'explotació dels treballadors. Açò contribueix a compensar els efectes de l'obsessió consumista pel preu més barat i, a més a més, evitar un progressiu deteriorament de la qualitat i durabilitat dels productes, l'explotació dels productors i el deteriorament ambiental.
Si la intenció és col·laborar amb els països en vies de desenvolupament, aquest Nadal poden ser un bon començament i una òptima opció.
Comerç Just suggereix, mitjançant l'alternativa comercial de S'Altra Senalla, lots completament originals i innovadors, encara que amb un aspecte íntegrament solidari. Una caixeta de massapà realitzada a partir d'ametles de Balears acompanyat amb sucre procedent des les Illes Maurici, torró de xocolata amb arròs procedent de la República Dominicana, torró dur i blan, un bòtil de vi cabernet sauvignon procedent de Xile, bombons, xocolata en pols Africao procedent de Ghana, en concret de la cooperativa Kuapa Kooko, cafè de Nicaragua procedent del nord de la regió, el cultiu de la qual és cent per cent natural sense modificació genètica, o cafè de Chiapas, un producte completament biològic, podrien ser l'opció per a un lot exclusiu. A més a més, Comerç Just ofereix la possibilitat de personalitzar l'obsequi des dels productes escollits fins a l'envàs desitjat. Açò sí, tot per a un consum responsable.
L'actual responsable de Comerç Just a Menorca, Begoña Tomás, indica que el consumidor no es dóna compte del potencial que té, ja que "per a fer sostenible el comerç del sud, s'ha de ser justos al nord".
Tomàs destaca que, a més a més d'ajudar al Tercer Món, els productes permeten traslladar la ment en el temps i recordar sabors que, degut a la producció tecnològica i massiva, s'han reduït les seves propietats i finalment, s'han perdut el sabor original. "Recuperar-los és possible degustant productes de Comerç Just".
Després de l'èxit aconseguit l'any passat amb la promoció de torrons artesans de l'illa realitzats a partir de productes solidaris, aquest any Comerç Just torna a apostar per aquesta iniciativa augmentant les possiblitats des de la compra.
Els pastissers Lluís Febrer i Llorenç Moll seran els encarregats de la mà artesana i, el sucre de les Illes Maurici serà el producte solidari. Aquest aliment procedeix de Craft Aid Mauritius, una producció fundada el 1982 que compte amb 125 empleats, el 40 per cent dels quals són discapacitats físics o psíquics i, l'objectiu de la qual és col·laborar amb la reinserció laboral i social d'aquestes persones. Així, a partir de la fusió Menorca-Illes Maurici, va néixer el torró de la reina de Lluís Febrer al preu de 4,10 euros i el torró de "yema" de Llorenç Moll a 5,50 euros.
M.P. Menorca: diario insular, 23/11/2007
Aquesta darrera intenció és una de les cinc regles del joc per les quals lluita Comerç Just, que es complementa amb la no explotació laboral infantil, la igualtat entre homes i dones, el respecte pel medi ambient i la promoció de projectes socials i comunitaris. S'intenta així evitar les grans diferències entre el preu que paguen per un producte els consumidors del primer món i els diners que es paga als seus productors en el Tercer Món, a més d'evitar l'explotació dels treballadors. Açò contribueix a compensar els efectes de l'obsessió consumista pel preu més barat i, a més a més, evitar un progressiu deteriorament de la qualitat i durabilitat dels productes, l'explotació dels productors i el deteriorament ambiental.
Si la intenció és col·laborar amb els països en vies de desenvolupament, aquest Nadal poden ser un bon començament i una òptima opció.
Torrons procedents de la República Dominicana, cafès de Nicaragua, vins de Xile, massapans i bombons són algunes de les opcions per a degustar aquest Nadal
Comerç Just suggereix, mitjançant l'alternativa comercial de S'Altra Senalla, lots completament originals i innovadors, encara que amb un aspecte íntegrament solidari. Una caixeta de massapà realitzada a partir d'ametles de Balears acompanyat amb sucre procedent des les Illes Maurici, torró de xocolata amb arròs procedent de la República Dominicana, torró dur i blan, un bòtil de vi cabernet sauvignon procedent de Xile, bombons, xocolata en pols Africao procedent de Ghana, en concret de la cooperativa Kuapa Kooko, cafè de Nicaragua procedent del nord de la regió, el cultiu de la qual és cent per cent natural sense modificació genètica, o cafè de Chiapas, un producte completament biològic, podrien ser l'opció per a un lot exclusiu. A més a més, Comerç Just ofereix la possibilitat de personalitzar l'obsequi des dels productes escollits fins a l'envàs desitjat. Açò sí, tot per a un consum responsable.
Comerç Just ofereix productes nadalencs amb la intenció d'aconseguir un consum responsable
L'actual responsable de Comerç Just a Menorca, Begoña Tomás, indica que el consumidor no es dóna compte del potencial que té, ja que "per a fer sostenible el comerç del sud, s'ha de ser justos al nord".
Tomàs destaca que, a més a més d'ajudar al Tercer Món, els productes permeten traslladar la ment en el temps i recordar sabors que, degut a la producció tecnològica i massiva, s'han reduït les seves propietats i finalment, s'han perdut el sabor original. "Recuperar-los és possible degustant productes de Comerç Just".
Torrons illencs solidaris
Després de l'èxit aconseguit l'any passat amb la promoció de torrons artesans de l'illa realitzats a partir de productes solidaris, aquest any Comerç Just torna a apostar per aquesta iniciativa augmentant les possiblitats des de la compra.
Els pastissers Lluís Febrer i Llorenç Moll seran els encarregats de la mà artesana i, el sucre de les Illes Maurici serà el producte solidari. Aquest aliment procedeix de Craft Aid Mauritius, una producció fundada el 1982 que compte amb 125 empleats, el 40 per cent dels quals són discapacitats físics o psíquics i, l'objectiu de la qual és col·laborar amb la reinserció laboral i social d'aquestes persones. Així, a partir de la fusió Menorca-Illes Maurici, va néixer el torró de la reina de Lluís Febrer al preu de 4,10 euros i el torró de "yema" de Llorenç Moll a 5,50 euros.
Ressalten l'honestedat, la transparència, el voluntariat i la solidaritat com els valors que es promouen des de les seves pròpies accions
Els representants de 18 organitzacions no governamentals que operen a Menorca es van reunir ahir capvespre a la seu del Fons Menorquí de Cooperació, per a redactar un comunicat conjunt, en el qual reivindiquen "la trajectòria molt positiva de les ONG existents a l'illa, que realitzen un treball de gran importància en l'àmbit de la cooperació". La nota informativa d'aquest col·lectiu ha vingut motivada per les "últimes notícies sobre els escàndols que han destapat algunes ONG com Intervida, Anesvad, Arca de Zoé i Global Infantil".
G.Q. Menorca: diario insular, 23/11/2007
En aquest sentit, les organitzacions no governamentals menorquines recorden que "fa més soroll un arbre que cau que cent d'ells que desitgen créixer" i, sense restar importància als fets esdevinguts, "que la justícia està examinant", volen destacar el fet que "els casos d'aquestes autodenominades ONG són l'excepció i no la norma en el panorama de la cooperació".
Els representants de les organitzacions reunits a Ferreries van recalcar que "les ONG tenen una funció social molt important, perquè són part de la xarxa social ciutadana que impulsen accions transformadores i aglutinen a moltes persones". En aquest sentit, el comunicat es refereix "als valors que es promouen des de la posada en pràctica d'aquestes accions", com són "l'honestedat, la transparència, el voluntariat i la solidaritat", entre altres.
La nota informativa de les organitzacions recorda també que "existeixen organismes com la Coordinadora estatal de les ONG, que vetlen pel bon funcionament de les mateixes i per a garantir els criteris de professionalitat i de transparència". I en el cas de Menorca, el Fons Menorquí de Cooperació vetla per la bona gestió dels projectes que finança en el sud, a través de les ONG de l'illa, la qual cosa suposa una garantia més de la transparència en les accions solidàries que es duen terme amb recursos procedents de Menorca".
Per tot açò, les organitzacions signants del manifest -Associació d'Amics i Amigues del Poble Saharauí, Amics de Binde, Apotecaris Solidaris, Associació Entrepobles, Caritas Diocesana, Comitè de Solidaritat amb els Pobles d'Amèrica, Delwende al Servei de la Vida, Fundació Odontològica Solidària, Fundació Proideba, Fundació Vicente Ferrer, Feijâo com Arros, Jimpa, Mans Unides, Moviment de Renovació Pedagògica de Menorca, Menorca Solidària, Secretariat Diocesà de Missions, STEI-i i Veterinaris sense Fronteres- reivindiquen el paper de les ONG, basat en el seu treball voluntari i eficaç.
23 de novembre 2007
Publicat per
Jutipiris
a
14:40
0
comentaris
Etiquetes de comentaris: Sobre la solidaritat
Etiquetes de comentaris: Sobre la solidaritat
Peter Sloterdijk, filòsof
"Com a animals, hem fracassat" Tinc 60 anys. Vaig néixer i visc en Karlsruhe (Alemanya). Sóc filòsof. Sóc rector de la Universitat de Creació de Karlsruhe. Tinc una filla de 14 anys. Política? Vam migrar de la cova a la ciutat, i seguim migrant. Déu? Està gelós de nosaltres perquè no li fem cas.
Som grans inversors en infelicitat... Som els acurats intèrprets d'una comèdia, la comèdia de la necessitat: no parem d'inventar problemes.
Per què som així? Perquè provenim de Necessitània, continent en què tot era necessitat, i hem evolucionat cap a Possibilitània, aquest continent en què tot és possibilitat. I haver de caminar sempre triant… és molt torturador!
Em passa amb la carta dels restaurants. La primera vegada que vaig anar a Amèrica em van donar a triar entre dotze salses, i gairebé ploro, desesperat! Per primera vegada en la història de la humanitat hi ha enyorances de Necessitània!
Amb el que ens ha costat fugir d'allí... Aquest continent, tan curull de possibilitats, ens resulta alhora tan incontrolable…
Però encara queden illes de necessitat, i allà acudeixen els cooperantes de les ONG… Que han de triar entre quedar-se a Necessitània o portar-se als seus habitants a Possibilitània, aquest continent en què ens compliquem la vida amb llistes de possibilitats que t'obliguen a sentir desitjos que abans no coneixies.
Possibilitània és també Desitjolàndia, així. És un continent en el qual, per a ser lliure, cal aprendre a desitjar i triar bé.
"Com a animals, hem fracassat" Tinc 60 anys. Vaig néixer i visc en Karlsruhe (Alemanya). Sóc filòsof. Sóc rector de la Universitat de Creació de Karlsruhe. Tinc una filla de 14 anys. Política? Vam migrar de la cova a la ciutat, i seguim migrant. Déu? Està gelós de nosaltres perquè no li fem cas.
Víctor-M. Amela. "La Contra". La Vanguardia, 22/11/2007
Som grans inversors en infelicitat... Som els acurats intèrprets d'una comèdia, la comèdia de la necessitat: no parem d'inventar problemes.
Per què som així? Perquè provenim de Necessitània, continent en què tot era necessitat, i hem evolucionat cap a Possibilitània, aquest continent en què tot és possibilitat. I haver de caminar sempre triant… és molt torturador!
Em passa amb la carta dels restaurants. La primera vegada que vaig anar a Amèrica em van donar a triar entre dotze salses, i gairebé ploro, desesperat! Per primera vegada en la història de la humanitat hi ha enyorances de Necessitània!
Amb el que ens ha costat fugir d'allí... Aquest continent, tan curull de possibilitats, ens resulta alhora tan incontrolable…
Però encara queden illes de necessitat, i allà acudeixen els cooperantes de les ONG… Que han de triar entre quedar-se a Necessitània o portar-se als seus habitants a Possibilitània, aquest continent en què ens compliquem la vida amb llistes de possibilitats que t'obliguen a sentir desitjos que abans no coneixies.
Possibilitània és també Desitjolàndia, així. És un continent en el qual, per a ser lliure, cal aprendre a desitjar i triar bé.
18 de novembre 2007
Publicat per
Jutipiris
a
19:52
0
comentaris
Etiquetes de comentaris: Fons Menorquí de Cooperació
Etiquetes de comentaris: Fons Menorquí de Cooperació
El Fons Menorquí de Cooperació analitza la tasca de les ONG a les X Jornades de Cooperació clebrades a l'Illa
Sota el lema "per canviar el Sud hem de canviar el Nord", el Fons Menorquí de Cooperació ha organitzat les seves jornades, que enguany ja han arribat a la desena edició. En aquesta ocasió s'ha treballat, sobretot, la comunicació des de les ONG i la imatge que donen del Sud, derivada de les seves comunicacions.
Les jornades s'han organitzat en tres dies. El primer es va tractar "La sensibilització com a eina de cooperació", la segona "La solidaritat i els mitjans de comunicació" i la tercera "Reflexions sobre la sensibilització a Menorca". En totes elles, la comunicació de les necessitats de les societats sense desenvolupar o en vies de desenvolupament, i les activitats de les organitzacions no governamentals ha estat essencial. Prendre consciència del què es comunica, dels efectes que provoca al públic, i analitzar si el resultat obtingut és l'esperat o no. Aquest punt s'ha tractat en profunditat en l'última jornada de les xerrades del Fons. "Moltes vegades el missatge de cultura de solidaritat s'acaba convertint en un missatge de consum de solidaritat", explica la gerent del Fons, Margarita Benejam. "Compra aquest producte i els teus doblers aniran a un projecte de desenvolupament al Sud o utilitza la nostra targeta quan paguis i un tant per cent anirà a la ONG. Estem denunciant i treballant perquè el funcionament del Nord no creï més problemes al Sud amb els mateixos mecanismes que els han creat, com per exemple el consum". Això és, segons Benejam, "totalment contrari al nostre objectiu i desvirtualitza la feina que fan les ONG".
Per tal que no es produeixi aquest efecte, abans de fer campanyes de comunicació cal analitzar bé amb quin objectiu es fan: recaptar doblers o denunciar injustícies. En qualsevol dels casos, el paper del màrqueting i la publicitat és essencial. Per portar el concepte a la pràctica, les membres del Fons van aprofitar la jornada del dissabte matí per analitzar diversos fulletons de campanyes d'ONG. El públic les va analitzar i va constatar com les campanyes que destaquen només els aspectes negatius del Sud provoquen una reacció contrària a l'esperada. Al ciutadà no li agrada veure misèries, sentir-se culpable o responsable del que passa. A més, si se li demanen doblers, en molts casos se sent "comprat". En canvi, les campanyes que plantegen el problema ressaltant aspectes positius i que animen per un canvi d'actitud al receptor tenen una lectura molt més positiva. "Aquest anunci proposa un joc de paraules que fa reflexionar sobre el fet que en aquests països encara que potser siguin pobres, són rics en valors", deia un membre del públic. "Es denuncia una injustícia des de la realitat i es demana un canvi d'actitud des d'una perspectiva positiva. En aquest cas, jo crec que la reacció del receptor és positiva, en canvi, en els que destaquen elements negatius, el receptor sent rebuig".
De fet, les campanyes que poden tirar endavant les mateixes associacions són una manera de donar a conèixer la seva feina. Però que els mitjans de comunicació parlin de les activitats, els projectes que es duen a terme o els objectius que s'assoleixen n'és una altra de ben diferent.
A banda de discutir sobre com fer campanyes i amb quins objectius, la cinquantena de persones que participaven a les jornades, representants de les diverses ONG de l'illa i les administracions, han analitzat com i quan apareixen als mitjans de comunicació i els mètodes per aconseguir més presència.
Durant la conferència de divendres impartida per Marc Pérez, expert en comunicació, va quedar clar que les ONG de l'illa no saben per on agafar els mitjans. Va quedar damunt la taula que no es coneixen els mètodes per aconseguir més presència ni s'entén perquè se surt quan se surt, i perquè no se surt quan no se surt. Després de la ponència de Pérez, però, alguns aspectes van quedar molt més clars. El conferenciant va exposar com es treballa en un mitjà de comunicació, arribant a la conclusió que "al periodista li heu de facilitar la feina. I no li heu de vendre motos, no tot val, perquè si se sent decebut probablement aquella persona, no tornarà", assenyala Pérez. Un dels aspectes que més va captar l'atenció de l'auditori i la sorpresa, va ser la necessitat de mantenir un contacte personal i directe amb els periodistes dels mitjans. Per Pérez "els periodistes no han de fer por. Heu d'aconseguir conèixer-los. Ja sé que a Menorca marxen molt sovint, però no ho teniu tan difícil, en el fons no n'hi ha tants". Segons Pérez "quan envieu una nota de premsa heu de tenir present que a un mitjà de comunicació, probablement els arriben uns 200 correus electrònics cada dia. Si quan l'obren no es troben un titular interessant aniran pel següent". I afegeix: "Si volem comunicar una acció molt puntual a un país determinat perquè a nosaltres ens sembla important hem de pensar molt bé com l'expliquem. Perquè és important per a nosaltres, perquè ens hi dediquem, però el periodista, probablement, no sap de què li parles". Esperant les conclusions de les valoracions de les Jornades que van fer els assistents, l'organització del Fons es va mostrar satisfeta. Entre els participants se sentien frases com "enguany ha sortit especialment molt bé". "L'organització estava molt ben feta i el contingut ha estat interessant". Les jornades es van culminar amb un dinar a l'alberg juvenil de Sa Vinyeta de Ciutadella, el lloc on es va celebrar la conferència de dissabte.
Sota el lema "per canviar el Sud hem de canviar el Nord", el Fons Menorquí de Cooperació ha organitzat les seves jornades, que enguany ja han arribat a la desena edició. En aquesta ocasió s'ha treballat, sobretot, la comunicació des de les ONG i la imatge que donen del Sud, derivada de les seves comunicacions.
Es carrer de Menorca: setmanari insular, n. 77, 5/10/2007
Gemma Casabó
Gemma Casabó
Les jornades s'han organitzat en tres dies. El primer es va tractar "La sensibilització com a eina de cooperació", la segona "La solidaritat i els mitjans de comunicació" i la tercera "Reflexions sobre la sensibilització a Menorca". En totes elles, la comunicació de les necessitats de les societats sense desenvolupar o en vies de desenvolupament, i les activitats de les organitzacions no governamentals ha estat essencial. Prendre consciència del què es comunica, dels efectes que provoca al públic, i analitzar si el resultat obtingut és l'esperat o no. Aquest punt s'ha tractat en profunditat en l'última jornada de les xerrades del Fons. "Moltes vegades el missatge de cultura de solidaritat s'acaba convertint en un missatge de consum de solidaritat", explica la gerent del Fons, Margarita Benejam. "Compra aquest producte i els teus doblers aniran a un projecte de desenvolupament al Sud o utilitza la nostra targeta quan paguis i un tant per cent anirà a la ONG. Estem denunciant i treballant perquè el funcionament del Nord no creï més problemes al Sud amb els mateixos mecanismes que els han creat, com per exemple el consum". Això és, segons Benejam, "totalment contrari al nostre objectiu i desvirtualitza la feina que fan les ONG".
Per tal que no es produeixi aquest efecte, abans de fer campanyes de comunicació cal analitzar bé amb quin objectiu es fan: recaptar doblers o denunciar injustícies. En qualsevol dels casos, el paper del màrqueting i la publicitat és essencial. Per portar el concepte a la pràctica, les membres del Fons van aprofitar la jornada del dissabte matí per analitzar diversos fulletons de campanyes d'ONG. El públic les va analitzar i va constatar com les campanyes que destaquen només els aspectes negatius del Sud provoquen una reacció contrària a l'esperada. Al ciutadà no li agrada veure misèries, sentir-se culpable o responsable del que passa. A més, si se li demanen doblers, en molts casos se sent "comprat". En canvi, les campanyes que plantegen el problema ressaltant aspectes positius i que animen per un canvi d'actitud al receptor tenen una lectura molt més positiva. "Aquest anunci proposa un joc de paraules que fa reflexionar sobre el fet que en aquests països encara que potser siguin pobres, són rics en valors", deia un membre del públic. "Es denuncia una injustícia des de la realitat i es demana un canvi d'actitud des d'una perspectiva positiva. En aquest cas, jo crec que la reacció del receptor és positiva, en canvi, en els que destaquen elements negatius, el receptor sent rebuig".
De fet, les campanyes que poden tirar endavant les mateixes associacions són una manera de donar a conèixer la seva feina. Però que els mitjans de comunicació parlin de les activitats, els projectes que es duen a terme o els objectius que s'assoleixen n'és una altra de ben diferent.
A banda de discutir sobre com fer campanyes i amb quins objectius, la cinquantena de persones que participaven a les jornades, representants de les diverses ONG de l'illa i les administracions, han analitzat com i quan apareixen als mitjans de comunicació i els mètodes per aconseguir més presència.
Durant la conferència de divendres impartida per Marc Pérez, expert en comunicació, va quedar clar que les ONG de l'illa no saben per on agafar els mitjans. Va quedar damunt la taula que no es coneixen els mètodes per aconseguir més presència ni s'entén perquè se surt quan se surt, i perquè no se surt quan no se surt. Després de la ponència de Pérez, però, alguns aspectes van quedar molt més clars. El conferenciant va exposar com es treballa en un mitjà de comunicació, arribant a la conclusió que "al periodista li heu de facilitar la feina. I no li heu de vendre motos, no tot val, perquè si se sent decebut probablement aquella persona, no tornarà", assenyala Pérez. Un dels aspectes que més va captar l'atenció de l'auditori i la sorpresa, va ser la necessitat de mantenir un contacte personal i directe amb els periodistes dels mitjans. Per Pérez "els periodistes no han de fer por. Heu d'aconseguir conèixer-los. Ja sé que a Menorca marxen molt sovint, però no ho teniu tan difícil, en el fons no n'hi ha tants". Segons Pérez "quan envieu una nota de premsa heu de tenir present que a un mitjà de comunicació, probablement els arriben uns 200 correus electrònics cada dia. Si quan l'obren no es troben un titular interessant aniran pel següent". I afegeix: "Si volem comunicar una acció molt puntual a un país determinat perquè a nosaltres ens sembla important hem de pensar molt bé com l'expliquem. Perquè és important per a nosaltres, perquè ens hi dediquem, però el periodista, probablement, no sap de què li parles". Esperant les conclusions de les valoracions de les Jornades que van fer els assistents, l'organització del Fons es va mostrar satisfeta. Entre els participants se sentien frases com "enguany ha sortit especialment molt bé". "L'organització estava molt ben feta i el contingut ha estat interessant". Les jornades es van culminar amb un dinar a l'alberg juvenil de Sa Vinyeta de Ciutadella, el lloc on es va celebrar la conferència de dissabte.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)